Av. de la Salle, 43-45, despatx 22 629 381 544 vertical@vertical.cat
Menú

PATRÍCIA RODRÍGUEZ NAVA, TEICAB

L’ANORÈXIA, LA BULÍMIA I EL TRASTORN PER AFARTAMENT SÓN MÉS QUE PROBLEMES MENTALS

Els trastorns alimentaris són malalties greus que es donen cada cop en més persones i d’edats més diverses. Es calcula que afecten entre un 5 i un 8% de la població jove i ja s’han convertit en la tercera malaltia crònica de la població femenina jove dels països desenvolupats. Els darrers estudis demostren que en l’última dècada aquestes patologies s’han multiplicat i que comencen a afectar a nens i nenes cada cop més joves, així com a adults que ja han sobrepassat la trentena.

Trastorns alimentaris en xifres

  • Tenen la major taxa de mortalitat entre els trastorns psiquiàtrics (entre un 10-20% a causa de suïcidi o aturada cardíaca).
  • Es calcula que 1 de cada 5 dones dels països desenvolupats acabarà patint un TCA.
  • Afecten a 10 milions de persones arreu del món.
  • Una dona amb anorèxia té 12 cops més probabilitats de morir que altres dones de la seva edat sense TCA.
  • Només 1 de cada 10 casos són homes.
  • La mitjana d’edat d’aparició són els 18-25 anys. Darrerament ja hi ha casos de nens i nenes de 9 anys diagnosticats, i adults que pateixen un TCA des de fa més de 20 anys.

Malgrat el seu espectacular creixement, encara existeix un gran tabú al seu voltant i continuen sent trastorns molt desconeguts. Tothom tendeix a veure’ls com a patologies relacionades només amb el fet de menjar, però el símptoma alimentari és només la part més visible de la malaltia; tots els trastorns comparteixen una obsessió pel menjar, una por intensa a guanyar pes, una importància excessiva atribuïda a la dieta, la figura i al cos, falta de consciència d’estar patint una malaltia, profunds sentiments de tristesa, soledat, baixa autoestima, dificultats per entendre i expressar les emocions. La persona s’acaba tornant irritable, prefereix estar sola, comença a aïllar-se, a mentir per ocultar els seus comportaments, i es deterioren les relacions amb la família. Totes les àrees de la persona acaben contaminades i girant únicament al voltant del menjar, que desplaça la resta de problemes que poguessin existir.

Primers símptomes d’alerta

Anorèxia nerviosa. És el trastorn que té un començament més precoç, coincidint amb l’inici de l’adolescència. Es veuen comportaments de restricció d’aliments o grups d’aliments que es consideren perillosos (dolços, carbohidrats, aliments processats, proteïna animal), o es realitzen rituals estranys durant la ingesta (separar els ingredients del plat, trossejar-los excessivament, menjar molt lent, utilitzar vaixella o coberts especials). A més es realitza un moviment i un exercici físic continu destinat a baixar de pes i cremar les calories ingerides amb el menjar. Es posen múltiples excuses per no menjar en família: ja he dinat, tinc mal de panxa, millor dino a l’habitació que he d’estudiar…

S’acostuma a donar en persones molt perfeccionistes i amb un molt bon rendiment acadèmic. A mida que avança el trastorn, es comencen a donar dificultats de concentració i memòria, ho podem veure en una baixada important del rendiment acadèmic i apareixen fins i tot dificultats per a pensar.

Apareix depressió i aïllament, i un sentiment de profunda soledat. Hi ha canvis d’humor, explosions de ràbia i nombrosos conflictes, especialment a les hores de les ingestes.

A nivell físic desapareix la menstruació, hi ha una pèrdua important de cabell i una sensació constant de fred, i pot aparèixer lanugo (un pèl fi a l’esquena i a la cara destinat a preservar la calor corporal).

Bulímia nerviosa. Apareix més tard, al voltant dels 18 anys. Es comencen a realitzar multitud de dietes sense prescripció mèdica que s’alternen amb afartaments en què la persona menja de forma impulsiva grans quantitats de menjar sense poder-ho aturar. S’observen visites freqüents al lavabo immediatament després de les ingestes (s’han de compensar els afartaments amb purgues, ja sigui utilitzant laxants o provocant-se el vòmit després de les ingestes). Tant la ingesta compulsiva com les purgues són viscudes en secret i amb un sentiment de culpa i vergonya. A nivell físic s’erosiona l’esmalt dental, hi ha complicacions esofàgiques, problemes intestinals i cardíacs, cansament i deshidratació.

Trastorn per afartament. És el més freqüent i el més desconegut dels trastorns alimentaris. Afecta a un 8% de la població adulta, a homes i dones per igual, i apareix durant tota la vida adulta. Existeix una obsessió per baixar de pes, per a la qual cosa es realitzen dietes de forma successiva.

Es menja per superar emocions que poden no ser agradables, com la tristesa, la soledat, l’avorriment, la frustració, l’estrès que pot provocar la feina o les càrregues acadèmiques o el dia a dia (aquest aspecte es veu reforçat per la publicitat dirigida a recompensar-nos per la càrrega diària amb una dosi de plaer a través del menjar).

Es mengen aliments molt saborosos i que proporcionen una sensació de calma i plaer, com pa, galetes, dolços, menjar ràpid, menjar que ja estigui preparat o restes de la nevera… Es menja de forma compulsiva, sense poder parar i a un ritme molt ràpid.

Sovint aquests afartaments no són grans quantitats de menjar ingerides de cop, sinó un pica-pica constant que pot durar hores; sovint és un berenar que es va allargant fins que comença el sopar. Aquests afartaments s’oculten sempre, ja que es viuen amb profunda culpabilitat i molta vergonya. Són vistos pel seu entorn com persones amb falta de voluntat que no són capaços de tenir èxit en els seus intents de perdre pes.

A nivell físic la principal complicació és l’obesitat, però són més importants les complicacions psicològiques, ja que l’obesitat està molt estigmatitzada, i s’acaba desenvolupant depressió, ansietat, angoixa per no poder controlar el comportament, i cada cop més dificultats per gestionar i compartir les emocions

Quan busquen tractament, el més habitual és que el rebin per l’obesitat, que és la conseqüència i no la causa, i per tant, que tornin a començar el cicle de dieta-afartament-dieta.

La clau està en la prevenció i en la detecció precoç

Promoure una vida activa i una alimentació saludable i equilibrada serà tant important com ensenyar a compartir les inquietuds diàries, aprendre a controlar l’autocrítica, no relacionar estar prim amb èxit, felicitat o popularitat, compartir les ingestes en família o fomentar una actitud crítica davant els missatges de la publicitat.

Patrícia Rodríguez Nava

Psicòloga General Sanitària

Col. 20342 Màster en Dietètica i Nutrició. Especialitat en Trastorns Alimentaris i Obesitat

Etiquetas: , , , , , , ,